Espais literaris de Jesús Moncada

El viatge començava amb els darrers comiats

El viatge començava amb els darrers comiats

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Cristina Rodes

El viatge començava amb els darrers comiats, sempre amargs, seguits de l’arribada a la sorollosa administració dels autocars de línia i de la sortida de la vila amb prou feines il·luminada per les primeres ullades de sol. Mequinensa anava quedant enrere: el riu, els molls d’on ja es separaven lentament els llaüts carregats de lignit; les últimes cases; el vell fortí del Portal de Segre amb les troneres cegades; els grups de minaires a la carretera; les negres taques de les mines entre els oliverars. L’autocar tronat encara era un tros de la vila; la majoria dels viatgers, vilatans que anaven a Lleida. Quan canviava de vehicle a Fraga, el xoc era brutal: del xivarri de la gemegosa carraca passava al silenci dels viatgers desconeguts. Des d’allí iniciava la pujada a l’altiplà, al desert, al buit obsessiu on li feia l’efecte que les coses es desintegraven, corroïdes per l’àcid impalpable segregat per la solitud.

La galeria de les estàtues, 123-124

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí