Espais literaris de Jesús Moncada

Un bastaix cordial i pacient

Un bastaix cordial i pacient

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Magda Gòdia

Un bastaix cordial i pacient, que aleshores, ho confesso, vaig trobar d’una fatuïtat insuportable, va explicar-me que l’autocar de Mequinensa no podia exhibir-ne el nom de resultes d’una embrolla burocràtica en les concessions de les línies. Havia de buscar un rètol on posés Lleida-Fraga. Ara bé, amb aquesta indicació, «Fixa-t’hi bé, xiquet –va prevenir-me entre dues xuclades al cigarret penjant de la comissura esquerra de la boca—, o et faràs un embolic», trobaria dos vehicles de la mateixa marca, del mateix model i de la mateixa empresa. Un feia el trajecte escrit al rètol; l’altre, malgrat el cartell, era el de Mequinensa.

Pròleg, dins Calaveres atònites, 11-12

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí