Espais literaris de Jesús Moncada

L’autocar de línia

L’autocar de línia

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Cristina Rodes

L’autocar de línia, aquell autocar que hauria valgut més que mai no hagués arribat a la vila […], carranquejava per la cinta negrosa de la carretera, enmig de bancals on els arbres fruiters, amb les branques despullades del temps de l’hivern, s’arrengleraven en formacions impecables. El sol, esmorteït per bromalles blavoses, descendia cap a l’horitzó i tintava amb sangs aigualides els turons que encerclaven la plana. […] L’autocar de línia […] remuntà l’última costa abans de començar el descens cap a la vall del Cinca, aleshores una llarga pinzellada gris-violeta entre ocres que s’esvanien. […] Desballestat i gemegaire, l’autocar travessava el pont sobre el Cinca. […] Els llums de Fraga, acabats d’encendre, tremolaven en el riu. […] Ja fosca nit, l’autocar parà a Torrent de Cinca. A través dels vidres entelats del vehicle, s’entrellucaven taques de llum de balcons i finestres. Baixaren uns passatgers, una bufada de fred coent penetrà per la porta oberta. […] L’autocar es trobava gairebé a les envistes de la vila. A l’esquerra de la carretera, el riu Segre era una negror viva, inquieta. […] Al dret de la mina Antònia, passaren al davant d’un camió carregat de treballadors que tornaven a la població. Per la banda de la serra, s’endevinaven contra un besllum ombres d’oliveres. […] I la carraca, aquella andròmina que hauria estat preferible que mai no hagués arribat al final del trajecte, anava avançant cap a la vila. […] En arribar al cafè de Silveri, l’Adelaida, ja va trobar el gendre i la consogra entre les persones, una dotzena escadussera, que esperaven l’arribada de l’autocar. […] El xofer frenà, l’autocar es va parar davant mateix del cafè; la gent eixí de l’establiment i s’acostà a la part davantera del vehicle a rebre els viatgers, que ja començaven a baixar. El Marcel·lí, la seva mare i l’Adelaida fitaven el rectangle de foscúria de la porta on les ombres dels passatgers adquirien un cos, unes fesomies en ser tocats per la llum del fanal penjat sobre el rètol del cafè.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades, dins El cafè de la Granota, 130-142

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí