Espais literaris de Jesús Moncada

El motiu que va impulsar l’Elies

El motiu que va impulsar l’Elies

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Ana María Esteve

Quant al motiu que va impulsar l’Elies a córrer d’una manera tan extraordinària, clourem aquest informe provisional amb el testimoni de l’ordinari de Lleida, a qui un Elies sufocat i exhaust va explicar, a la porta del cafè de Silveri, tocant l’autocar de línia engegat i a punt d’arrencar: «Noi, gràcies a Déu que et trobo; em semblava que no hi seria a temps. He hagut de córrer com un boig. Si el metge hagués acudit quan hem anat a avisar-lo, en el moment que la Joana ha empitjorat, jo m’hauria estalviat la correguda, hauria vingut xino-xano, sense pressa; però el tipus s’ha presentat encara no fa ni mitja hora i només per dir-nos que no hi ha res a fer, que la pobreta no passarà d’aquest migdia. Aleshores, enmig de la pena que et pots imaginar, m’han vingut al pensament les medecines que et vaig dir anit que em portessis avui de Lleida perquè l’apotecari del poble no les tenia, i m’he dit: Elies, si t’afanyes, encara li podràs dir a l’ordinari que no les porti; que això, ara, ja és tot dat i beneït».

Informe provisional sobre la correguda d’Elies, dins El Cafè de la Granota, 63

–~~~~~~~~~~~~–

En lo que se refiere al motivo que impulsó a Elies a correr de manera inusitada, cerraremos este informe provisional con el testimonio del recadero de Lérida, a quien un Elies sofocado y exhausto, explicó, a la puerta del café de Silveri, junto al autocar en marcha y apunto de arrancar: «Hombre, gracias a Dios que te encuentro; pensé que no llegaba a tiempo. He tenido que correr como un loco. Si el médico hubiese acudido cuando fuimos a llamarlo, en el momento en que la Joana se puso peor, yo me habría ahorrado la carrera; hubiese venido tranquilamente; pero el tío se ha presentado no hace ni media hora para decirnos que no hay nada que hacer, que la pobrecita no pasará de este mediodía. Entonces, en medio de la pena que ya te puedes figurar, me acordé de las medicinas que anoche te dije que trajeras hoy de Lérida porque el boticario del pueblo no las tenía, y me he dicho: Elies, si te das buena prisa, aún podrás decirle al recadero que no las traiga; que ahora este asunto ya está definitivamente liquidado».

Informe provisional sobre la carrera de Elies, en El Café de la Rana, 39-40

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí