Espais literaris de Jesús Moncada

Al banc del davant

Al banc del davant

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Jesús Llop

Al banc del davant, on el xiuxiueig és més dens i força excitat, la dona del manescal, efectivament grenyuda, «No s’ha rentat la cara –afegeix la Severiana, observadora implacable–, la Joana té raó: deu fer anys, potser segles o mil·lennis, que no es canvia ni les calces», ja pontifica sobre el retard insòlit, l’atribueix als esdeveniments que sacsegen la vila i que, fa un instant, eren el tema exclusiu de conversa a la plaça de l’Església, on senyors i funcionaris acostumen a fer una estona de tertúlia abans d’entrar al temple.

Estremida memòria, 264

–~~~~~~~~~~~~–

En el primer banco, donde el murmullo es más denso y muy excitado, la mujer del veterinario, efectivamente greñuda, «No se ha lavado la cara —añade Severiana, observadora implacable—, Joana tiene razón: debe de hacer años, quizá siglos o milenios, que no se cambia ni las bragas», ya pontifica sobre el insólito retraso, lo atribuye a los acontecimientos que sacuden el pueblo y que, hace un instante, eran el tema exclusivo de conversación en la plaza de la Iglesia, donde señores y funcionarios acostumbran hacer un ratito de tertulia antes de entrar en el templo.

Memoria estremecida, 253-254

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí