Espais literaris de Jesús Moncada

Les primeres vermellors de l’alba

Les primeres vermellors de l’alba

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Hèctor Moret

Les primeres vermellors de l’alba van pujar al mur que vorejava l’Ebre des dels llaüts amarrats en els molls silenciosos i s’enganxaren lentament a les textures aspres de les cases arraulides al vessant de la serra dominada pel castell. A la claror del dia, sempre li costava penetrar en el garbuix de carrers i carrerons. La població havia viscut prop d’un segle entre mines de lignit i la pols del carbó se li havia adherit igual que una pell d’ombra; els edificis, on les emblaquinades resultaven efímeres, la gent, fins i tot els rius, sempre solcats per vaixells negres i amb les entranyes enfosquides pel carbó perdut en els naufragis, semblaven haver agafat la mateixa pàtina.

Camí de sirga, 12

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí