Espais literaris de Jesús Moncada

Recordava amb esgarrifor els rituals de la mort

Recordava amb esgarrifor els rituals de la mort

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Ana María Esteve

Recordava amb esgarrifor els rituals de la mort —els tètrics funerals, les absoltes, els condols interminables— i les preguntes que li suggerien, per a les quals aleshores no trobava resposta. ¿Per què xisclaven més fort les dones de les cases humils quan el capellà hi anava a buscar un difunt? ¿Per què la intensitat dels crits punyents, sota els quals l’oncle Bernat li havia de fer veure molt més tard la supervivència d’antiquíssims ritus per aplacar la mort, minvava com més alta era la posició social del difunt fins a arribar al silenci dels casals dels senyors? ¿Per què el rector només acompanyava els difunts pobres al límit de la vila, just davant l’escorxador municipal, on els bels i els mugits del bestiar esperant l’hora del sacrifici es barrejaven sovint amb els llatins de les absoltes, i, en canvi, en portava uns altres a la creu de terme, per no parlar dels més rics, que no deixava de cua fins al cementiri?

La galeria de les estàtues, 131

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí