Espais literaris de Jesús Moncada

Abans, fa molt de temps, teníem un altre fossar

Abans, fa molt de temps, teníem un altre fossar

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Magda Gòdia

Abans, fa molt de temps, teníem un altre fossar. En veurà les restes si surt de Mequinensa pel portal de l’antic camí de Fraga. Encara hi ha la tàpia i trossos de làpides entre la malesa. Estava ple a vessar i, a més, ja no era digne d’una població com la nostra. Així vam fer-ne un de nou a finals del segle passat. Vam celebrar-ne l’acabament el mateix dia que la reina Maria Cristina inaugurava l’Exposició Universal de Barcelona pel maig del 1888. Jo tenia set anys. Malgrat que vaig ser present a la cerimònia, no en recordo gairebé res. El que li diré, ho sé per la família. Segons m’explicava el pare, l’alcalde s’ho va fer venir bé per comparar tots dos esdeveniments i fer una lloança del progrés. Si progrés era la magnífica mostra de Barcelona, no n’era menys el nostre fossar. Construït al cim d’un turó, reunia les condiciones ideals d’un cementiri modern. Allí, entre bancals d’oliveres, envoltats per una paret blanquíssima, els nostres difunts passarien una mort més confortable.

Cinc cobriments de cor al casal dels Móra, dins Calaveres atònites, 41

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí