Espais literaris de Jesús Moncada

Oposada a aquesta espècie nòmada, hi havia la sedentària

Oposada a aquesta espècie nòmada, hi havia la sedentària

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Jesús Llop

Oposada a aquesta espècie nòmada, hi havia la sedentària: al cantó de ponent, els comunistes ocupaven sempre un tros d’espona que quedava de l’antic hort on havia estat construït el camp, encara que un grup de dissidents se n’anà més tard a la banda de llevant; els socialistes feien pinya davant un àlber a tocar dels vestidors, mentre a la seva dreta se situava la junta de la germandat de pagesos, separada dels republicans d’esquerra per una claveguera que passava per sota de les taquilles. Entre aquests grups i d’altres –com els vellets de la tertúlia del bar de Benjamí, els quals es duien les cadires del cafè, o la colla de l’estanquer, identificable per les fogueres que els seus components encenien els dies de fred a la vora de l’Ebre– es desplaçaven els peripatètics, entre els quals hauria estat una xamba localitzar l’àrbitre pirata, malgrat el geni estratègic de don Hermógenes.

Un enigma i set tricornis, dins El Cafè de la Granota, 95-96

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí