Espais literaris de Jesús Moncada

Feia deu anys que l’oncle Sebastià havia perdut una correguda de llaüts

Feia deu anys que l’oncle Sebastià havia perdut una correguda de llaüts

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Juanma Arbiol

La puta d’oros! Feia deu anys que l’oncle Sebastià havia perdut una correguda de llaüts de manera miserable! Anava el primer, però a mitja correguda li van petar tres rems, que això li passa al patró més fi, i se li va destarotar la tripulació. Els peons van perdre el ritme, els rems van començar a topar i allò semblaven les matraques de la Quaresma! I com se’n va aprofitar el Roca, que anava segon i sempre estava a matar amb l’oncle Sebastià! El va passar en quatre estropades! Però, tot hauria quedat en un cas de mala sort si el Roca no hagués estat un pinxo. No en tenia prou de guanyar! A més, va voler escarnir el seu rival, i uns metres abans de la meta va cridar als seus tripulants: «Nois, fora rems; per guanyar segons qui no em fan cap falta!». I el seu llaüt, només amb l’impuls que portava, va arribar el primer. Després, ell i els seus partidaris, que també en tenia, perquè, de rucs, n’hi ha més que peixos, tot era gallejar. Però al vell Sebastià no li roncava qui volia; la jugada dels rems li havia arribat a l’os, i va desafiar Roca per a la cursa de l’any vinent.

Revenja per a un difunt, dins Històries de la mà esquerra, 67-68

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí