Espais literaris de Jesús Moncada

Aclucà els ulls a causa de la polseguera

Aclucà els ulls a causa de la polseguera

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Cristina Rodes

Aclucà els ulls a causa de la polseguera, no reparà en els guàrdies civils amb els capots verdosos agitats per la ventada, subjectant-se els negres tricornis xarolats, que creuaven la plaça. El mortificava la ironia lleu de la mirada del cafeter en cobrar-li la copa de rom. L’Estanislau tenia raó quan li havia insinuat temps enrera que seria millor oblidar allò, tirar-hi a sobre quatre palades de terra: no tenia remei, com abans s’ho esbandís del cap millor. Però el vell Nelson ni podia renunciar-hi. Cavil·lós, arribà al capdamunt de la Costera dels Carreters i va trobar-se de cop i volta en dret de la desolació.

D’ençà del començament de les destruccions, havia anat restringint, gairebé sense adonar-se’n, els seus moviments dins del perímetre de la vila. Fugia dels punts on les demolicions es trobaven més avançades; si es desviava de l’itinerari habitual, el cor se li encongia. Malauradament, el trajecte del Cafè del Moll a l’obrador del baster era un dels més consumits per aquella lepra implacable.

Arribà a cal baster, agafà el que necessitava, féu petar la xerrada de rigor amb el menestral –sempre sobre el tema etern que els obsedia a tots feia més de deu anys– i se’n tornà. De baixada, la visió de la malesa acabà d’aclaparar-lo. Caminava sense ensopegar una ànima, abaltit pel silenci feixuc. La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s’adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre’l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d’abans. Congregava famílies en llocs erronis, es descaminava a causa dels munts de totxos, bigues trencades, marcs estellats de portes i finestres, ferros de balcons o galeries. Trabucava numeracions de cases i rètols d’establiments: feia una sastreria d’una botiga d’ultramarins, una barberia d’una bodega; transformava l’obrador d’un cistellaire en una oficina bancària o enquibia els trulls de la vella almàssera del carrer del Timó dins la tenda de roba de la Pujada del Castell.

Camí de sirga, 291-292

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí