Espais literaris de Jesús Moncada

La demanda insòlita de mineral

La demanda insòlita de mineral

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Lourdes Ibarz

Durant la guerra de Cuba hi havia hagut un cert moviment però no tenia punt de comparació amb el d’aleshores. Tot just encetada la matadissa, Barcelona començà a demanar carbó sense parar: tones i més tones, muntanyes de lignit per alimentar els vapors d’una indústria a la qual la guerra donava una embranzida increïble. La conca, sacsejada per la demanda insòlita de mineral, hagué d’espavilar-se. Les mines en explotació van començar a treballar a tot estrop. Les que havien tancat després de la prosperitat efímera de la guerra antillana van tornar a funcionar, n’obriren de noves. La flota de llaüts no donava l’abast i va caldre construir-ne de nous per transportar el mineral Ebre avall fins a les estacions de ferrocarril. Les drassanes revifaren, es convertiren en formiguers de calafats. Feia falta gent a les mines, al riu, pertot arreu. Una allau de forasters va acudir a buscar feina, la vila vessava de gent. El comerç, esmorteït fins aleshores, es va animar.

Camí de sirga, 54

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí