Espais literaris de Jesús Moncada

Uns olivers d’allò més ufanosos

Uns olivers d’allò més ufanosos

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Soledad Catalán

«Aquest Isidre! –em deia jo–. Aquí té uns olivers d’allò més ufanosos i segur que ni se’n recorda. Però, és natural; si es passa el dia darrere el taulell de la seva botiga despatxant cigrons i patates, ¿com ha de pensar en aquest bocí de terra que va heretar del seu oncle Tomàs? De bon començament, es veu que li va fer il·lusió, el va fer llaurar i tot, però ja li deu haver passat la febrada; no es pot ésser pagès i botiguer alhora. La terra no és una joguina, demana sacrificis! I és una llàstima, perquè aquestes olives, una de dues: o es faran malbé o qualsevol pocapena les hi afaitarà».

Paraules des d’un oliver, dins El Cafè de la Granota, 56

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí