Espais literaris de Jesús Moncada

Navegaren fins a la posta del sol

Navegaren fins a la posta del sol

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Magda Gòdia

Navegaren fins a la posta del sol, van fer una parada per sopar i de seguida el Verge del Carme, a favor d’un vent sostingut, s’endinsà en la nit fumosa, esgaiant la celístia pintada a la pell de l’Ebre. A poca distància de Faió la garbinada caigué de sobte i va caldre desembarcar el matxo per continuar el viatge sirgant. Grans núvols tapaven aleshores els estels, la fosca embolcallava la nau. Només sentien el lliscar de l’aigua pels flancs del llaüt, el soroll dels unglots del matxo pel camí de sirga, la fregadissa de la saula a les branques d’alguna mata i, ara i adés, les ordres breus del peó que guiava la cavalleria. Un parell d’hores més tard sonaren veus a la riba, les passes del matxo van cessar i la corda que unia la bèstia a la nau es va afluixar.

Camí de sirga, 250

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí