Espais literaris de Jesús Moncada

Redéu, quin viatge!

Redéu, quin viatge!

  1. Català
  2. Aragonès
  3. Castellà
  4. Francès
  5. Polonès
  6. Txec
  7. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Cristina Rodes

Redéu, quin viatge! El llaüt lliscava igual que un dimoni i el riu bramava! Vam saltar colls i pedrets que haurien esgarrifat un mort! Jo tenia els pèls de punta, però el vell més que vell servava impertorbable, subjectant l’arjau del timó entre les cames. A cada cop de rem, sentia darrere meu l’esbufegar de Segarra, que anava a la part de la sama, i la Baldada clavava potades sobre el carbó. Des del banc veia el Crist amb la boca oberta per la qual semblava escapar-se-li la ranera de l’agonia. Els rems es doblegaven a punt d’estellar-se, les onades trencaven contra la borda. En arribar a un pedret prop de Faió, el vell es va posar tens. El corrent era fortíssim i ens portava directes al roquissar.

–Fora rem, Manel! –va cridar l’oncle–. Vosaltres dos foteu-li amb tota l’ànima!

Jo vaig parar, mentre Moles i Segarra, a l’altra banda, s’esfetgegaven. Amb la maniobra, el llaüt va tallar d’esquitllèbit el corrent, a fi d’esquivar el pedret. L’aigua s’aixecava en galls en topar amb les roques. Érem ja molt a prop del roquissar que vaig sentir l’espetec. L’escàlem de Segarra s’havia fet ascles i el peó va anar d’esquena contra la coberta de la sama. En fallar el rem, la proa va enfilar bruscament el roquissar. Se’m va gelar la sang.

–Ens matarem! –va esclafir Moles.

Riada, dins Històries de la mà esquerra, 61

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí