A la parada d’Alcarrás, ba baxar presonal. No pas prou ta que podésenos posar-nos toz es que íbanos dreitos. Más enta adebán, teniemos que acachar-nos de nuebas. Pasada Fraga, an la masobera m’albandonó dimpués d’adibir dos tías, ístas por parti de pai, a la lista de defuntos, dixemos a carretera nazional. L’esbatullazo d’a carracla s’azentuó. Abanzábanos entres dos ringleras d’árbols as brancas d’os cuals, “Moreras, choben”, s’achuntaban en una mena de reboltón dica ta la entrada de Torrén d’a Zinca. Allí, o beiclo cuasi se buedó y podiemos coflar-nos a plazer. O talabarte ba reprener a marcha. I yéranos a una dozena de kilometros de Miquinenza. S’eba feito de nueis. Cansadismo, boi relaxar-me y boi trancar os güellos.
Calaveres atònites. Traducció inèdita a l’aragonès de Chusé Aragüés.
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí