Aprofitant la situació de tranquil·litat del país, era l’hora de dedicar-se a una tasca urgent i sempre ajornada a causa de la preocupació primordial dedicada als afers de la guerra: la ubicació del polvorí. L’emplaçament actual era un perill tant per a la fortalesa com per a la població. Si s’acostava una tempesta, i estaven per caure les de setembre, don Hermenegild s’acollonia, «Repari, amic Eliseu, en el sentit figurat i filantròpic de l’acolliment», i el barceloní, per descomptat, hi reparava: el castell no tenia parallamps i, si el polvorí feia explosió, no solament destruiria la fortalesa, sinó la vila arraulida al peu de la muntanya. Una catàstrofe espantosa
Estremida memòria, 118
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí