Aquell matí, el vell li havia anat explicant l’itinerari: allò era Riba-roja, allò altre Ascó, el castell que havien albirat molt més tard era el de Miravet… El veterà d’Àfrica tenia raó: duia el verí del riu de moltes generacions a la sang i si els pobles desconeguts gitats a la riba el sorprenien, res no li resultava estrany en l’aigua viva que guardava dins de les entranyes fangoses dels ossos perduts del pare.
Camí de sirga, 44
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí