Espais literaris de Jesús Moncada

«Ara aclarirem allò amb Manel de Roca»

1. Català
2. Castellà

Llegit per Ana María Esteve

«Ara aclarirem allò amb Manel de Roca», es veu que va exclamar a les acaballes. I per pensar una cosa així quan ja tens la descarnada als peus del llit, cal que la tinguis ben arrelada als ossos!

–Jo sóc del teu parer –va dir-me Cap de Sàssola, que sabia el que es feia.

–Doncs, a mi em sembla una gran bestiesa –va esquellejar Silluè–. ¿Quin profit en trauran, ara?

Profit! No en volia sentir d’altra! Pagès havia de ser, el Silluè dels collons, per ficar la cullerada! ¿Què cony saben els pagesos de les coses de navegar, si no veuen més que bancals, i no somien altra cosa que els diners que trauran de la collita per amagar-los sota la rajola? Duro que enganxen no torna a veure el sol! Ondéu, qui va pastar el món ja va fer bé de deixar-nos el riu als llaüters, que si l’arriba a posar en mans dels pagesos el fan malbé en quatre dies! ¿Com podria entendre aquella bajoca freda, que es passava el dia llaura que llaura amb l’aladre i que s’espantava del calabruixó, l’oncle Peris, que sa mare va parir-lo en la sama d’un llaüt?

Revenja, dins Històries de la mà esquerra, 64