Arribaven a Fraga a hora foscant: el sol acabava de rodolar darrere la massa de Montnegre, enllà de la vall del Cinca. La fulgor del crepuscle era una llarga ferida sangonosa entre la tenebra opaca de l’altiplà a contrallum i la bromosa vastedat moradenca d’un cel inabastable. Solitaris, gèlids, començaven a titil·lar els estels. A l’altra banda del pont de Fraga, garlandes de bombetes de colors il·luminaven la carpa del circ que havien vist a l’anada. El públic feia cua a la taquilla; l’estrèpit d’un altaveu incitava la gent a entrar, enumerava els fantàstics números que els esperaven a la pista. Passat Torrent, van retrobar el Cinca, tenebra sedosa entre les pollancredes. Montmaneu s’havia fos a la llunyania.
La galeria de les estàtues, 301
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí