Espais literaris de Jesús Moncada

Cafè Varsòvia

1. Català
2. Castellà

Llegit per Carmen Aldabó

A qui l’Emília no va ensopegar de miracle a la sortida del casino va ser a l’avi Ulisses. Trasbalsat pels esdeveniments de la tarda, l’home es dirigia al Cafè Varsòvia, al qual, per cert, convindria que fessis una visita ni que només sigui per veure allò que en diuen l’altra cara de la moneda a l’hora d’interpretar els fets. Si la idea et sembla interessant, et suggeriria que aprofitessis l’estona que el meu parent tardarà a arribar-hi per explicar que l’origen del nom del local, si més no insòlit, era degut a la nacionalitat del fundador, un polonès, de nom força envitricollat, que havia servit al Regiment del Vístula amb les forces napoleòniques que van assetjar i conquerir Mequinensa el 1810 durant la Guerra del Francès. Arran de la caiguda de l’emperador, el mercenari va tornar a la vila, enyorat sense remei d’aquell indret on havia entrat com a conqueridor, va establir-s’hi i va fundar-hi el cafè, que el 1877 ja regentava un dels néts. La parròquia –els varsovians, nom encunyat, com el dels casinites, a la tertúlia de Guillem de Segarra– era composta majoritàriament de minaires, navegants, obrers de la fàbrica de la regalèssia i menestrals, a més a més de dos con-fidents de l’alcalde perfectament identificats, aïllats i, si s’esqueia, estomacats.

Estremida memòria, 207-208