Espais literaris de Jesús Moncada

Camí de l’estació d’autobusos

Camí de l’estació d’autobusos

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Jesús Llop

Camí de l’estació d’autobusos, vam parlar de temes domèstics: el preu de la cera havia pujat moltíssim; de l’encens, més valia no parlar-ne… ¿On anirem a parar? Potser per acabar d’estovar-me després de l’enfurismada, va donar-me la fórmula secreta d’una barreja per fer lluents els canelobres.

Bona part del viatge de tornada va ser un infern. Vulguis no vulguis, em sentia neguitosa, feta un garbuix. De tota manera, abans d’arribar a Fraga, ja havia rebutjat les sospites, la meva fe en mossèn Ambròs seguia sent absoluta. Quan l’autocar va aturar-se a Mequinensa, em sentia ben tranquil·la.

Nigra sum, dins Calaveres atònites, 177

–~~~~~~~~~~~~–

Camino de la estación de autobuses, hablamos de temas domésticos: el precio de la cera había subido muchísimo; del incienso más valía no hablar… ¿Dónde iríamos a parar? Quizás para acabar de ablandarme después del enfado, me dio la fórmula secreta de una mezcla para abrillantar candelabros.

Buena parte del viaje de regreso fue un infierno. Aunque no quieras, me sentía inquieta, hecha un lío. De todas maneras, antes de llegar a Fraga, ya había rechazado las sospechas, mi fe en mosén Ambròs seguía siendo absoluta. Cuando el autocar se detuvo en Mequinenza, me sentía bien tranquila.

Nigra sum, en Calaveras atónitas, 181-182

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí