Camí de l’estació d’autobusos, vam parlar de temes domèstics: el preu de la cera havia pujat moltíssim; de l’encens, més valia no parlar-ne… ¿On anirem a parar? Potser per acabar d’estovar-me després de l’enfurismada, va donar-me la fórmula secreta d’una barreja per fer lluents els canelobres.
Bona part del viatge de tornada va ser un infern. Vulguis no vulguis, em sentia neguitosa, feta un garbuix. De tota manera, abans d’arribar a Fraga, ja havia rebutjat les sospites, la meva fe en mossèn Ambròs seguia sent absoluta. Quan l’autocar va aturar-se a Mequinensa, em sentia ben tranquil·la.
Nigra sum, dins Calaveres atònites, 177
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí