Espais literaris de Jesús Moncada

Com m’hi xalava, senyora, fent de barquer!

1. Català
2. Castellà

Llegit per Lourdes Ibarz

Com m’hi xalava, senyora, fent de barquer! ¿Vostè sap què era passar la primera barcada, encara fosca nit, amb l’embarcació plena de minaires que duien els carburs encesos? ¿No ha estat mai al mig de l’Ebre a punteta de dia, quan el sol comença a llepar-lo? ¿Va travessar alguna vegada el riu, a l’hivern, entre la boira esgaiada per les ales de les gavines, mentre jo feia sonar el cargol de mar, per avisar els patrons dels llaüts de carbó que paressin compte amb el pas de la barca? Valdrà més que ho deixi córrer…

La vida, però, senyora, fa més voltes que una baldufa. Un dia, als del govern, se’ls ficà a la ceba bastir un pont a l’Ebre, en dret de la vila; de camí va arribar un munt de personal amb un fotimer de màquines i encetaren les obres.

Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues, dins El Cafè de la Granota, 74