Espais literaris de Jesús Moncada

Com m’hi xalava, senyora, fent de barquer!

Com m’hi xalava, senyora, fent de barquer!

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Lourdes Ibarz

Com m’hi xalava, senyora, fent de barquer! ¿Vostè sap què era passar la primera barcada, encara fosca nit, amb l’embarcació plena de minaires que duien els carburs encesos? ¿No ha estat mai al mig de l’Ebre a punteta de dia, quan el sol comença a llepar-lo? ¿Va travessar alguna vegada el riu, a l’hivern, entre la boira esgaiada per les ales de les gavines, mentre jo feia sonar el cargol de mar, per avisar els patrons dels llaüts de carbó que paressin compte amb el pas de la barca? Valdrà més que ho deixi córrer…

La vida, però, senyora, fa més voltes que una baldufa. Un dia, als del govern, se’ls ficà a la ceba bastir un pont a l’Ebre, en dret de la vila; de camí va arribar un munt de personal amb un fotimer de màquines i encetaren les obres.

Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues, dins El Cafè de la Granota, 74

–~~~~~~~~~~~~–

¡Qué bien lo pasaba, señora, siendo barquero! ¿Se imagina usted lo que era pasar la primera barcada, aún noche cerrada, con la embarcación llena de mineros que llevaban las luces de carburo encendidas? ¿Nunca ha estado en medio del Ebro al amanecer, cuando el sol comienza a lamerlo? ¿Cruzó alguna vez el río, en invierno, entre la niebla sesgada por las alas de las gaviotas, mientras yo hacía sonar la caracola, para advertir a los patrones de los laúdes que tuviesen cuidado con el paso de la barca? Pero, déjelo, qué más da…

La vida, señora, da más vueltas que una peonza. Un día, a los del gobierno les dio la vena de construirle un puente al Ebro delante de nuestra villa; no tardó en llegar una caterva de forasteros con una porrada de máquinas y empezaron las obras.

Señora Muerte, carta de Miquel Garrigues, en El Café de la Rana, 52-53

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí