Els primers rumors provocaren un cert enrenou –recordava el vell, aturat sobre les runes del carrer de la Muralla–, però ningú no els va prendre gaire seriosament: una tronada d’estiu sense conseqüències. Se’n parlaria uns mesos, com se n’havia parlat antany altres vegades, hi hauria una mica de soroll i el terrabastall tornaria a esmorteir-se fins la propera revifalla. Tanmateix, aquell cop la predicció va resultar falsa. Els rumors es feien insistents, els diaris començaven a parlar-ne, la inquietud va créixer i, davant l’estupefacció de tothom, un dia dels carnavals del 1957, enmig de l’eufòria de balls i cercaviles, començà la invasió.
Els camions carregats de gent forastera arribaren per la carretera de Lleida, els motors potents silenciaren l’aldarull festiu i moltes cares van esglaiar-se darrere les màscares. Els vehicles no s’aturaren a la població; van seguir un parell de quilòmetres Ebre amunt pel camí del Riber però el seu pas havia deixat un rastre d’inquietud.
Camí de sirga, 292-293
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí