Després era la visió de la vila, d’un ocre lluminós i ressec on encara havia de trigar anys a aparèixer el negre del carbó, ja que tot just començaven a fer alguna prospecció minera a la conca; la població es fonia a l’horitzó a mesura que el llaüt s’aviava Ebre avall després de travessar la confluència amb el Segre a frec de la darreres cases.
Camí de sirga, 37-38
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí