De sobte va sentir soroll de veus. Esverat, va obrir els ulls i es va trobar davant mateix del cafè de Bartomeu. A dins, els amics cantaven La bella Carolina.
«La bella Carolina em va deixar
per un mariner de mar …!»
Ca Bartomeu. Entre taules velles i cadires coixes, la nit de dissabte feia olor de cafè, alcohol i fum de tabac negre. Es bevia, es cantava, es feia la manilla. Tothom estava content.
D’uns vells papers de música, dins Històries de la mà esquerra, 160-161
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí