De botiboleo ba sentir serol de bozes. Espantau, ubrió os güellos y se trobó debán mesmo d’o café de Bartomeu. En drento, os amigos cantaban “La bella Carolina”.
«La bella Carolina em va deixar
per un mariner de mar …!»
Casa Bartomeu. Entre mesas biellas y sillas coxas, a nuei d’o sabado feba ulor a café, alcool y fumo de tabaco negro. Se i bebeba, se cantaba, se feba la partida. Tot mundo yera contento.
Històries de la mà esquerra, “D’uns vells papers de música”. Traducció inèdita a l’aragonès de Chusé Aragüés.
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí