Espais literaris de Jesús Moncada

El carnaval

1. Català
2. Castellà

Llegit per Magda Gòdia

No era el carnaval ensucrat i fals –arlequins ambigus i marqueses de fira amb antifaços– del Casino de la Roda o del Saló de les Verges Màrtirs. Era el vell carnaval vilatà, la força ancestral que empenyia l’Honorat del Cafè a eixir en secret disfressat de cabró i a embestir la gent amb la testa banyuda; la que neguitejava la peixatera dels Porxos fins que es posava l’uniforme de l’avi, el de la guerra de Cuba, i es tapava la cara per anar a trobar-se amb el cardenal –disfressa ignorada de l’Estanislau Corbera– i fer l’amor amb ell a la cambra d’un llaüt sense trencar l’anonimat mutu; la mateixa força que mantenia una esgarrifosa figura negra immòbil durant hores i hores davant la casa dels Romaguera.

Camí de sirga, 173