Va produir-se la dicotomia de sempre, polaritzada, també com de costum, en els dos establiments públics més significatius, el casino dels senyors i el cafè Varsòvia, si bé l’avi Ulisses sempre alertava sobre la temptació de generalitzar. Entre casinites i varsovians, hi havia la tertúlia de Guillem de Segarra, irònica, escèptica, rascanyosa, i una franja magmàtica d’amplària incerta, habitualment fàcil de manipular, però imprevisible a dies.
Estremida memòria, 233
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí