El dia de l’evacuació, vaig aconseguir embarcar els pares de l’Alexandre en un dels darrers llaüts que fugien Ebre avall. Vaig tornar a casa a recollir quatre coses personals i em vaig aviar cap al pas de barca del Segre. Vesprejava. Quan anava a enfilar el carrer Major, vaig sentir una explosió esglaiadora; semblava que la vila s’aixecava enlaire. Una ventada em va estampar contra una porta; una pluja de vidres esmicolats queia de balcons i finestres. Havien volat el pont de l’Ebre perquè no hi passessin els nacionals, deia un soldat. No vaig poder escapar-me: els fugitius que ens havien precedit havien deixat el pontó a l’altra banda del Segre.
La galeria de les estàtues, 270
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí