El dia del bateig va estar pendent que el petit portés la cara ben tapada amb un mocador durant el trajecte fins a l’atri de l’església. Calia preservar els infants de les forces malignes que els aguaitaven quan encara no els emparava la gràcia del baptisme. Després de la cerimònia, ja a casa, a esquenes del capellà, també van protegir-lo contra el riu, amb el ritu ancestral, secret, de deixar el nadó, vestit amb la roba del bateig, a sobre del llit: tanta estona com l’hi tindrien, suraria si un dia queia al Segre o a l’Ebre. Va allargar tant el ritual que la Bàrbara va acabar escridassant-la perquè donés el pit a la criatura, que plorava de gana.
Estremida memòria, 284-285
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí