Espais literaris de Jesús Moncada
El llaüt que surava en el riu del quadre era el Carlota. El pare n’havia apressat l’acabament a fi de suplir el Ràpid, perdut en el naufragi de la Lliberola. Els calafats pencaren de valent a les drassanes, món embadalidor i amarat de misteri, amb fumeres, aroma de fusta i fortors de brea, on la duien a veure el vaixell que, a la primeria, li semblava el costellam d’una bèstia, enorme i esfereïdora. En visites successives observà com anava agafant forma, com l’equipaven amb els paraments, com l’Aleix de Segarra pintava el nom d’ella amb carmí a les galtes de proa…
L’avarada de la nau era un dels records més nítids de la senyora. […] ella, amb l’ajuda del pare, havia estavellat una ampolla de xampany contra la proa del vaixell on el nom ressaltava a banda i banda amb lletres vermelles sobre un triangle blanc.
Camí de sirga, 29-30
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí