Espais literaris de Jesús Moncada

El més greu havia succeït a Seròs

El més greu havia succeït a Seròs

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Antonio Llop

El més greu havia succeït a Seròs. Un dels actors, borratxo perdut, va transformar-hi un drama en una farsa, i la parròquia, santament indignada, va acomiadar-los amb un diluvi d’improperis i de tomàquets podrits. Davant tanta malesa, declamava la segona actriu –rodanxona, menuda amb vocació de tràgica–, qui podia descartar el mal d’ull? Tots, incloent-hi l’apuntador, racionalista empedreït, creuaven els dits quan apujaven el teló. Tanmateix, arran de la catàstrofe de Seròs, les coses havien començat a rutllar. Ni a Aitona, ni a Massalcoreig, ni a Fraga ni a Torrent de Cinca hi havia hagut accidents greus; aquell vespre, a Mequinensa, el malefici semblava haver-se esvanit.

Estremida memòria, 34-35

–~~~~~~~~~~~~–

Lo más grave había ocurrido en Serós. Uno de los actores, borracho como una cuba, transformó el drama en una farsa, y la parroquia, santamente indignada, los despidió con un diluvio de insultos y tomates podridos. Ante tanta desgracia, declamaba la segunda actriz —regordeta, menuda, con vocación de trágica—, ¿quién podía descartar el mal de ojo? Todos, incluyendo el apuntador, empecinado racionalista, cruzaban los dedos cuando se levantaba el telón. Sin embargo, tras la catástrofe de Serós, las cosas habían empezado a funcionar. Ni en Aitona, ni en Massalcoreig, ni en Fraga, ni en Torrente de Cinca había habido accidentes graves; aquella tarde, en Mequinenza, el maleficio parecía haber desaparecido.

Memoria estremecida, 37

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí