Quant al motiu que va impulsar l’Elies a córrer d’una manera tan extraordinària, clourem aquest informe provisional amb el testimoni de l’ordinari de Lleida, a qui un Elies sufocat i exhaust va explicar, a la porta del cafè de Silveri, tocant l’autocar de línia engegat i a punt d’arrencar: «Noi, gràcies a Déu que et trobo; em semblava que no hi seria a temps. He hagut de córrer com un boig. Si el metge hagués acudit quan hem anat a avisar-lo, en el moment que la Joana ha empitjorat, jo m’hauria estalviat la correguda, hauria vingut xino-xano, sense pressa; però el tipus s’ha presentat encara no fa ni mitja hora i només per dir-nos que no hi ha res a fer, que la pobreta no passarà d’aquest migdia. Aleshores, enmig de la pena que et pots imaginar, m’han vingut al pensament les medecines que et vaig dir anit que em portessis avui de Lleida perquè l’apotecari del poble no les tenia, i m’he dit: Elies, si t’afanyes, encara li podràs dir a l’ordinari que no les porti; que això, ara, ja és tot dat i beneït».
Informe provisional sobre la correguda d’Elies, dins El Cafè de la Granota, 63
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí