¡Si fos jove, encara rai! Un jove oblida, la sang li bull i té moltes coses per davant. Però els de la nostra edat ja tan sols vivim del passat; i tot el nostre passat és aquí, en aquestes cases que avui enrunen. ¿Què fotré jo allà a dalt, sense carrer Major, sense plaça de la Vila, sense perxis i sobretot sense riu? Perquè, desenganya’t, treu-t’ho del cap i fica-t’ho als peus, això ja no és un riu; un riu es mou, creix i meix, aquí fa torna, allà mossega la vora, ara s’emprenya i tenim riuada: un riu és viu. Aquest ja l’han fet malbé; és mort, és com un home capat. Si ara el poguessin veure els patrons que navegaven per l’Ebre d’abans amb els llaüts, la pena els sacsejaria els ossos!
Crònica del darrer rom, dins Cabòries estivals, 25
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí