Espais literaris de Jesús Moncada

El poble patia, des de feia molts anys, d’una mala ferida

1. Català
2. Castellà

Llegit per Lourdes Ibarz

El poble patia, des de feia molts anys, d’una mala ferida. Gent forastera, arribada de tot arreu, construïa una presa per tallar el riu; volien dominar-lo, lligar-lo per fer electricitat, i l’aigua de l’embassament havia de colgar el poble i l’enterraria per sempre més. Van ser uns temps molt durs, esgarrifosos, maleïts. Ningú no pensava en la gent que havia de quedar-se sense casa, sense saber on anar ni què fer. Mentre la presa creixia sense parar, nit i dia, tot un poble angoixat lluitava a la desesperada per poder sobreviure. A la fi va ser aconseguit allò que tothom volia. Una nit, els homes van ser convocats a reunió i se’ls va fer saber que en el termini de dos anys –els que calien per acabar la presa–, seria construït un poble nou, i que, arribat el moment d’abandonar el vell, pagarien a cadascú tot allò que l’aigua s’engolís. A més a més, els caps de casa cobrarien, com a indemnització, cinquanta mil pessetes per cada membre de la família.

En aquell mateix moment, el poble va revifar, la gent, esgotada, seca, va retrobar la il·lusió i l’alegria –entreviades tanmateix d’una certa tristor–; van començar els somnis, les esperances, els projectes, i va començar també la nit d’amor del coix Silveri…

Nit d’amor del coix Silveri, dins Històries de la mà esquerra, 49