A partir de llavors, el record es comprimia, eliminava, com bombolles d’aire, els espais de record entre abraçada i abraçada; prescindia del recorregut pel pati sota els escuts de pedra, de l’estremidora visita a les masmorres, de dates i noms mig esborrats deixats a les parets per militars i visitants. Les hores s’hi fonien en una abraçada sense fi, des de la tenebra de les cel·les a la llum seca, violenta, del camí de ronda.
La galeria de les estàtues, 88
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí