Espais literaris de Jesús Moncada
El viatge començava amb els darrers comiats, sempre amargs, seguits de l’arribada a la sorollosa administració dels autocars de línia i de la sortida de la vila amb prou feines il·luminada per les primeres ullades de sol. Mequinensa anava quedant enrere: el riu, els molls d’on ja es separaven lentament els llaüts carregats de lignit; les últimes cases; el vell fortí del Portal de Segre amb les troneres cegades; els grups de minaires a la carretera; les negres taques de les mines entre els oliverars. L’autocar tronat encara era un tros de la vila; la majoria dels viatgers, vilatans que anaven a Lleida. Quan canviava de vehicle a Fraga, el xoc era brutal: del xivarri de la gemegosa carraca passava al silenci dels viatgers desconeguts. Des d’allí iniciava la pujada a l’altiplà, al desert, al buit obsessiu on li feia l’efecte que les coses es desintegraven, corroïdes per l’àcid impalpable segregat per la solitud.
La galeria de les estàtues, 123-124
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí