Espais literaris de Jesús Moncada

Els molls de l’Ebre

Els molls de l’Ebre


Llegit per Magda Gòdia

Enmig de la fosca del saló, negror viscosa que començava a pujar dels molls de l’Ebre plens de vaixells podrits, a la senyora Carlota de Torres, va semblar-li reveure el sol que l’enlluernà a l’estació de ferrocarril de Faió, quan ella i l’Hipòlit de Móra, de retorn del viatge de bodes, baixaven del tren de Barcelona. A la població, situada aigües avall de la vila, els havia d’esperar algun dels seus llaüts que hi descarregaven el carbó de les seves mines […]. Però no aparegué cap navegant a rebre’ls, a recollir l’equipatge i acompanyar-los a la nau. […]

A través d’una atmosfera de foc serrada per les cigales amb insistència enervant, enllà dels munts de lignit destinat a les fàbriques de Barcelona, veien dos llaüts amarrats als molls però no albiraven peonades a les naus ni palejant la negror lluent del mineral agrisada pel tel blanquinós de la calitja.

Atabalat i perplex, l’Hipòlit s’empatollava en hipòtesis. Un retard del telegrama, entrebancs de darrera hora en el viatge dels llaüts, fins i tot una amallada, força probable per l’escàs cabal de l’Ebre a l’estiu, causa de perill en pedrets i trams de poca fondària on no era rar que embarranquessin naus servades per patrons de segona fila. La xerrameca enfarfollada, a sobre de no solucionar res, augmentava l’exasperació de la dona, a punt de perdre els estreps. Es sentia ofesa, humiliada. ¿Qui podia concebre que la Carlota de Torres i Camps –mai no utilitzà el cognom del marit– hagués d’esperar-se, voltada de maletes, perduda a l’estació del ferrocarril on carregaven el seu lignit, a la vora d’un riu solcat pels seus vaixells i els seus navegants i sobre el qual es considerava amb drets de propietària? ¿On eren els empleats de la casa Torres i Camps a Faió?

Camí de sirga, 113-114

© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí