Espais literaris de Jesús Moncada

Els molls de l’Ebre

1. Català
2. Alemany
3. Anglès
4. Aragonès
5. Castellà
6. Eslovè
7. Francès
8. Hongarès
9. Neerlandès
10. Polonès
11. Serbi
12. Txec

Llegit per Magda Gòdia

Enmig de la fosca del saló, negror viscosa que començava a pujar dels molls de l’Ebre plens de vaixells podrits, a la senyora Carlota de Torres, va semblar-li reveure el sol que l’enlluernà a l’estació de ferrocarril de Faió, quan ella i l’Hipòlit de Móra, de retorn del viatge de bodes, baixaven del tren de Barcelona. A la població, situada aigües avall de la vila, els havia d’esperar algun dels seus llaüts que hi descarregaven el carbó de les seves mines […]. Però no aparegué cap navegant a rebre’ls, a recollir l’equipatge i acompanyar-los a la nau. […]

A través d’una atmosfera de foc serrada per les cigales amb insistència enervant, enllà dels munts de lignit destinat a les fàbriques de Barcelona, veien dos llaüts amarrats als molls però no albiraven peonades a les naus ni palejant la negror lluent del mineral agrisada pel tel blanquinós de la calitja.

Atabalat i perplex, l’Hipòlit s’empatollava en hipòtesis. Un retard del telegrama, entrebancs de darrera hora en el viatge dels llaüts, fins i tot una amallada, força probable per l’escàs cabal de l’Ebre a l’estiu, causa de perill en pedrets i trams de poca fondària on no era rar que embarranquessin naus servades per patrons de segona fila. La xerrameca enfarfollada, a sobre de no solucionar res, augmentava l’exasperació de la dona, a punt de perdre els estreps. Es sentia ofesa, humiliada. ¿Qui podia concebre que la Carlota de Torres i Camps –mai no utilitzà el cognom del marit– hagués d’esperar-se, voltada de maletes, perduda a l’estació del ferrocarril on carregaven el seu lignit, a la vora d’un riu solcat pels seus vaixells i els seus navegants i sobre el qual es considerava amb drets de propietària? ¿On eren els empleats de la casa Torres i Camps a Faió?

Camí de sirga, 113-114