Espais literaris de Jesús Moncada
En pocs mesos, el paisatge havia canviat: al lloc d’antiquíssims bancals, ara hi havia un escampall de barracons de fusta i d’edificis blancs amb teulades d’uralita; les màquines s’hi movien com colossals insectes metàl·lics sota una polseguera groga.
Es sentia espoliat, profundament trist davant la invasió que esclafava també la vila, convertida en un formiguer de gent forastera per a la qual aquell paisatge no significava res. ¿Què seria del seu món, de tots plegats? Un llaüt carregat de carbó salpà del moll de la mina Eugènia, una mica més avall del campament; la nau li semblà desvalguda al costat de les màquines que tallaven la serra o dels mastodòntics camions abocant tones i tones de terra per desviar el riu a un cantó de la vall i començar els fonaments del gran mur.
La galeria de les estàtues, 216-217
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí