Espais literaris de Jesús Moncada

En pocs mesos, el paisatge havia canviat

En pocs mesos, el paisatge havia canviat

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Magda Gòdia

En pocs mesos, el paisatge havia canviat: al lloc d’antiquíssims bancals, ara hi havia un escampall de barracons de fusta i d’edificis blancs amb teulades d’uralita; les màquines s’hi movien com colossals insectes metàl·lics sota una polseguera groga.

Es sentia espoliat, profundament trist davant la invasió que esclafava també la vila, convertida en un formiguer de gent forastera per a la qual aquell paisatge no significava res. ¿Què seria del seu món, de tots plegats? Un llaüt carregat de carbó salpà del moll de la mina Eugènia, una mica més avall del campament; la nau li semblà desvalguda al costat de les màquines que tallaven la serra o dels mastodòntics camions abocant tones i tones de terra per desviar el riu a un cantó de la vall i començar els fonaments del gran mur.

La galeria de les estàtues, 216-217

–~~~~~~~~~~~~–

En pocos meses, el paisaje había cambiado: en aquel lugar de antiquísimos bancales, ahora se alzaban un buen número de barracones de madera y edificaciones blancas con tejados de uralita; las máquinas se movían por el terreno como colosales insectos metálicos entre una polvareda amarilla.

Se sentía expoliado, profundamente triste ante la invasión que también aquejaba a la villa, convertida en un hormiguero de gente forastera para quien el paisaje no significaba nada. ¿Qué iba a ser de su mundo, de todos ellos? Un laúd cargado de carbón zarpó del muelle de la mina Eugenia, un trecho más abajo del campamento; la nave le pareció desvalida al lado de las máquinas que cortaban la montaña o de los mastodónticos camiones volcando toneladas y toneladas de tierra para desviar el río a un lado del valle y comenzar los cimientos del gran muro.

La galería de les estatuas, 153

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí