–Solta-la! —cridà el Marcel·lí Monegre.
En sentir l’ordre del patró, Narcís Costera, el peó que guiava el matxo que sirgava el llaüt Ebre amunt per la riba, desenganxà la saula: la llarga corda, la qual unia l’animal a l’embarcació, caigué al riu i va esgaiar igual que una fuetada l’aigua grisa. Els altres dos peons de la tripulació, que mentrestant havien muntat els rems en els escàlems, iniciaven la vogada, i el Santa Bàrbara tallà el corrent de biaix, aviant-se cap a la vila, situada a la vora esquerra.
–Fora rems! –ordenà el patró, en acostar-se al moll.
Els peons agafaren aleshores les barres i atracaren suaument l’embarcació al costat de les altres que ja eren amarrades en bateria.
Guardeu-vos de somiar genives esdentegades, dins El Cafè de la Granota, 131
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí