Espais literaris de Jesús Moncada

Havien salpat de seguida

1. Català
2. Castellà

Llegit per Cristina Rodes

Havien salpat de seguida, acomboiats pels adéus consirosos dels oncles. Per sort, el viatge, calmós, havia encisat la noia i el nen i els havia ablanit la tristor. L’Ebre s’havia desenlleganyat de seguida, havia esdevingut un espill. La colla de tripulants sirgant per la riba semblava un cuc gegantí. Quan el sol havia començat a cremar, el món s’havia ensopit sota la calda. Els llaüts de baixada lliscaven, espectrals, enmig de la calitja; els peons feien les vogades imprescindibles perquè el timó servés.

S’havien aturat a Faió a dinar i a fer temps fins que s’aixequés la garbinada. En reprendre la pujada, la vela vermella, única a la ribera, havia provocat l’admiració del petit. Alliberats de la sirga, els tripulants feinejaven a bord i feien broma amb la canalla.

Estremida memòria, 120-121