Espais literaris de Jesús Moncada

I aleshores va començar una lluita llarga

1. Català
2. Castellà

Llegit per Jesús Llop

I aleshores va començar una lluita llarga, de més de catorze anys, aspra com un renec, que cremava la sang dels mequinensans. Un dia haurà de ser contada. Catorze anys marquen, fan senda, i la gent es consumia. Ningú no parlava d’altre que del futur del poble, d’aquella esgarrifosa obsessió que no deixava temps per a res més, que s’ho menjava tot. En catorze anys hi ha prou temps per a desesperar-se a poc a poc, […] »Tot era provisional, no hi havia res segur. Els mequinensans, pendents sempre del que havia de passar, obsessionats, no teníem temps ni esma per a ocupar-nos del nostre vell poble.

»Tenies por que l’endemà no et fotessin fora de casa. ¿Com havies de pensar a fer-hi obres, a modernitzar-la, ni tan sols a reparar-la, si potser seria treballar per al dimoni i llençar uns diners que després t’haurien de fer tanta falta com el pa?»

I Mequinensa oferia cada vegada un aspecte més desolat. Les velles cases, negres de pols de carbó, s’escrostonaven, i n’hi va haver alguna que no va poder aguantar i se’n va anar a terra.

Crònica del darrer rom, dins Cabòries estivals, 20-22