Espais literaris de Jesús Moncada

L’autocar de Lleida

L’autocar de Lleida

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Miquel Ibarz

Quan arribava el dia, l’Arcadi s’empolainava a consciència, a la moda de la seva joventut, anava amb parsimònia a la parada dels cotxes de línia, provocant l’admiració general amb el vestit dels anys 20, un canotier impecable i un bastó amb mànec de vori, relíquia de l’esvanida prosperitat del llinatge, pujava a l’autocar de Lleida, se n’anava a la ciutat i desapareixia.

Camí de sirga, 107

–~~~~~~~~~~~~–

Cuando llegaba el día, Arcadi se vestía de punta en blanco, de acuerdo con la moda de su juventud, se dirigía con parsimonia a la parada de los coches de línea, provocando la admiración general con el traje de los años veinte, un canotier impecable y un bastón con puño de marfil, reliquia de la desvanecida prosperidad del linaje, subía al autocar de Lérida, se iba a la ciudad y desaparecía.

Camino de sirga, 102

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí