Espais literaris de Jesús Moncada
L’Ebre tenia el color de la terra i rosegava la vora igual que una bèstia fura. Els llaüts es gronxaven i les amarres, tibants, semblava que anaven a petar d’un moment a l’altre.
–Això encara anirà de pujada –comentava Sergi, un patró, enmig d’un grup de llaüters–. Es veu que per la banda de Saragossa fot uns aiguats de cosco!
–Les pluges de la tardor!
–Avui no podrem soltar-nos.
–Bé, farem festa!
«Festa en fareu vosaltres –pensava jo–, que a mi em tocarà pencar.»
A l’altra punta del poble, riu avall, l’aigua clara del Segre, frenada pel corrent fangós de l’Ebre, feia torna i cobria gleres i mitjanes; els gatells i els xops semblava que suraven sobre una bassa.
«Tant de bo que ara no li doni al Segre també per créixer –vaig rumiar–. Aleshores sí que la fotríem bona!»
Riada, dins Històries de la mà esquerra, 56-57
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí