L’única mina de lignit –del nostre carbó en diuen així, lignit– de l’altra banda de l’Ebre, l’única almenys ara per ara, perquè sembla que això va a més i acabaran foradant el terme municipal de punta a punta, es troba precisament a la cruïlla de camins on comença la costa que en diuen de Casp perquè va a aqueixa ciutat. Si vostè hagués arribat pel camí d’Aubera o per la costa de Faió, la mula no duria els cascos i els garrons mascarats de pols de lignit… Per tant, vostè ve de Casp, ha fet una pila d’hores de camí i el que vol és una fonda.
Estremida memòria, 68
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí