Espais literaris de Jesús Moncada

La guerra s’havia engolit el parent

1. Català
2. Castellà

Llegit per Soledad Catalán

No s’equivocava. Va semblar que la guerra s’havia engolit el parent. Ni el Feliu hi al·ludia. L’Emília va recordar-lo gairebé quatre anys més tard, la nit que la vila celebrava la derrota definitiva dels carlins i la fugida del pretendent a França. «Si encara és viu, el cosí Robert no deu estar gaire content», va deixar caure mentre la primera bomba d’il·luminació disparada pels canons del castell traçava un arc enlluernador sobre les teulades i anava a estavellar-se a l’esplanada de l’altra vora de l’Ebre. Eufòric, el governador de la fortalesa, després d’enviar un telegrama de felicitació a sa majestat el rei Alfons XII, al govern i a l’exèrcit en nom de la guarnició i dels veïns, havia decidit gastar, com si es tractés de focs artificials, les bombes lluminoses emmagatzemades al polvorí en previsió d’un atac nocturn dels carlins.

Estremida memòria,76-77